ordre de magnitud

Els aminoàcids, per exemple, presenten valors d’enriquiment en deuteri de més de tres ordres de magnitud respecte als estàndards terrestres.

Tanmateix, cal fer notar que en el sediment es troba un 30 % del contaminant, tot i que el seu volum és uns sis ordres de magnitud inferior al de l’atmosfera.

En fer els càlculs de la concentració d’ozó a l’estat estacionari, a través de les equacions cinètiques de formació (equacions 1 i 2) i de destrucció (equacions 3 i 4) de l’ozó, es pot demostrar que, àdhuc en la capa d’ozó, el nombre de molècules d’O₃ és molt inferior al nombre de molècules d’O₂, però molt superior al que correspondria a l’equilibri, de forma que la raó [O₂]/[O₃] a l’estat estacionari excedeix al valor de l’equilibri en molts ordres de magnitud.

La comparació dels resultats experimentals amb càlculs teòrics, realitzats suposant el comportament ergòdic dels modes vibracionals, van mostrar una diferència d’entre dos i quatre ordres de magnitud en la constant de velocitat.

Les escales de temps per als dos trencaments són diferents en dos ordres de magnitud: el trencament primari requereix 200 fs, mentre que l’eliminació secundària necessita 25 ps.